Nosaltres
QUÈ ÉS?
L’Àmbit Maria Corral és una entitat privada sense afany de lucre, declarada d’utilitat pública i que compta amb més de trenta-cinc anys d’experiència. L’Àmbit va ser fundat l’any 1979 per l’Alfred Rubio de Castarlenas amb l’objectiu d’investigar i difondre els valors humans a través de l’organització de diferents activitats dirigides a públics diferents.
Objectius
Observar, investigar i interpretar la realitat contemporània des d’una mirada que destaca el valor de l’existència humana, amb la finalitat de crear espais de reflexió i diàleg, així com diferents accions i projectes que contribueixin a la construcció d’una societat més igualitària i justa per a tots i totes.
Gestionar continguts que contribueixin a la sensibilització i formació de persones i de la societat en general sobre diferents temes d’actualitat i d'interès social, col·laborant amb institucions públiques, privades i socials.
MARIA CORRAL CUCALÓN
En una època en què en el nostre país, abundaven les noies joves que es desplaçaven a la ciutat per a aprendre un ofici –als anys 40–, Maria Corral va convertir el seu taller de sombrereria en un entorn de formació humana per a aquestes persones. La seva discreció a l'hora de promoure espais que cobrissin necessitats socials urgents va ser un fet que només es va conèixer per complet a la seva mort.
Apunts Biogràfics
Maria Corral Cucalón va néixer a Talavera de la Reina, província de Toledo, el 6 de desembre de 1896, filla de Francisco Corral i Catalina Cucalón.
Als 14 anys va començar a treballar com aprenenta a la casa de modes "Marinette", la primera fàbrica de barrets femenins de Barcelona. En desaparèixer aquesta, Maria va fundar el seu propi negoci: “Modes Maruja”. L'èxit dels seus barrets li va donar certa solidesa econòmica en la dècada dels anys 30, permetent-li adquirir una finca a Terrassa.
Els estralls de la Guerra Civil van interpel·lar fortament a Maria, sobretot la manca d'aliments i la tuberculosi. Volia fer alguna cosa per a ajudar a pal·liar tant dolor. Així va sorgir la idea de destinar la finca de Terrassa per a atendre joves malaltes de pulmó i aprofitar la seva permanència en el lloc per a complementar el seu nivell formatiu i educacional. Al cap d'uns anys i gràcies a l'ajuda d'una de les seves clientes, va poder concretar el seu anhel. Abans de lliurar la finca, es va preocupar de condicionar-la fins els més mínims detalls.
Com a reconeixement a la seva tasca social, el 1957 el Govern Civil de Barcelona la va condecorar amb la Creu de l'Ordre Civil de Beneficència, per la seva labor social desinteressada. El 28 de març de 1965 va morir després de diversos mesos afectada d'una irreversible malaltia. Les seves restes descansen al costat dels seus pares, en el Cementiri de Montjuïc.
El 1980, el doctor Alfred Rubio de Castarlenas, que va acompanyar a Maria en els seus últims anys, va voler rendir-li un homenatge pòstum significant amb el seu nom a l'Àmbit d'Investigació i Difusió que acabava de constituir.
Si vostè té barrets fabricats per “Modes Maruja” o informació sobre la vida i obra de Maria Corral, li agrairíem es posi en contacte amb nosaltres escrivint-nos a info@ambitmariacorral.org
ALFRED RUBIO DE CASTARLENAS
Home d'àmplia formació humana i viatger incansable per tot el món, atent a la realitat en tots els seus aspectes i entusiasta de l'existent, inquiet per saber, amb interès per tot, d'escolta atenta i ploma àgil però en absolut banal.
Probablement una de les seves més significatives qualitats va ser la de formular un pensament profundament vitalista i sincerament humil. La seva consciència que podia aportar una mica al conjunt de la societat era tan forta com la certesa que el diàleg amb persones serioses i assenyades, provinents de tots els sabers o experiències, l’enriquia.
Unit a altres persones que coincidien amb la seva mateixa sensibilitat, va crear l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral amb la convicció que els mitjans de comunicació social eren un instrument valuós i indispensable de la cultura contemporània i que havien de ser proveïts de continguts adequats per al bé de tots els membres de la societat.
Quan es van commemorar els deu anys de la seva mort, es van recopilar uns punts principals del seu pensament i obra.
Apunts Biogràfics
Alfred Rubio va néixer a Barcelona el 12 de juliol de 1919. Fill de la poetisa Marina de Castarlenas i de l'industrial tèxtil, Federico Rubio. La seva infància la va passar en un ambient on abundaven els artistes i intel·lectuals. Va fer el batxillerat al Politècnic Eulàlia de Sarrià.
Als 16 anys va haver de viure la guerra civil, temps que va conèixer i va aprofundir en l'existencialisme de J. P. Sartre i A. Camus. A partir d'aquest es qüestiona l'existència humana i la seva finalitat.
El 1938 es veu obligat a anar al front, on va ser assistent d'un capità. Havia iniciat estudis d'arquitectura, però el pes de la guerra el va empènyer a estudiar medicina. Va fer classes com professor adjunt de Patologia Mèdica i d'Història de la Medicina, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Als 28 anys va iniciar la preparació al sacerdoci. Va realitzar estudis de Teologia a la Universitat de Salamanca i de doctorat a la Universitat Gregoriana de Roma. Va ser ordenat sacerdot el 19 de març de 1953.
Després de la seva ordenació va dirigir el Col·legi de "Nuestra Señora de los Rosales", a Madrid. Més tard va ser administrador de l'Església Espanyola de Santiago i Montserrat.
Entre 1956 i 1958 va recórrer diversos països de Llatinoamèrica. Durant aquest temps, estant a Mèxic, va redactar les bases del seu pensament, el Realisme Existencial, que assenyala que qualsevol cosa diferent de les que van incidir en el nostre origen, hauria ocasionat que no existíssim.
Entre les seves nombroses obres es compta la creació de la Casa de Santiago, per a vocacions sacerdotals adultes. També va crear l'Associació Grup Claraeulalias, que promou un estil de vida contemplatiu i actiu des d'una dimensió laica. Va fundar l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral i la Universitas Albertiana. És autor de la «Carta de la Pau dirigida a l'ONU», que va redactar durant un viatge a la Xina. Va engegar la Revista RE, en les seves dues versions –castellana i catalana- per a difondre el realisme existencial.
En els seus nombrosos escrits filosòfics, poètics o narratius, va deixar el llegat d'un pensament profundament arrelat a la realitat i a les seves evidències, i del seu enorme interès per l'ésser humà, la persona i la seva formació integral.
Alfred Rubio va morir el 7 de maig de 1996, a Barcelona, després d'una llarga malaltia.