La proposta del Sopar vol qüestionar de quina manera s’utilitzen els cinc sentits per veure com ens interpel·la la realitat concreta que ens toca viure a través dels sentits, que permeten anar a l’essència de l’ésser. Això demana fer noves preguntes: Com percebem la realitat? Ens impliquem? Quin és el nostre compromís?
La realitat és immesurable i contempla molts diferents escenaris i situacions. Per copsar-la de manera correcta cal contextualitzar, ja que no és el mateix la realitat que vivim ara i aquí, que la realitat que viuen, per exemple, a Ucraïna enmig d’una guerra. No és el mateix estar en un entorn de pobresa que en un entorn favorable. Canvia molt tenir salut o patir una malaltia. També cal tenir en compte les diverses cultures i països.
Sabem que la realitat és el conjunt de tot el que existeix i que és real, que no és fictícia. La realitat afecta el pensament, les idees, les emocions, la forma d’actuar… Al llarg de la història de la humanitat s’ha anat analitzant els diferents processos de la realitat, que d’alguna manera és el recorregut de l’existència humana i moltes ciències han fet els corresponents estudis per analitzar-la. A més, hi ha la pròpia concepció de la realitat, la de cada ésser humà que és única i irrepetible.
Davant la realitat tan àmplia i a la vegada personal, cal ser conscient de l’ús que fem dels sentits humans. El sentit del tacte permet ‘tocar’ de diferents maneres. De manera simbòlica podem quedar-nos només en l’epidermis de la realitat o, ben al contrari, podem anar a fons per prendre consciència del que vivim tant a nivell extern com intern. Això demana fer ús del sentit de la vista, però sovint mirem i no veiem el que succeeix perquè les presses no ho permeten i potser perquè tenim por a la descoberta de la realitat. A la vegada cal tenir una oïda ben atenta per escoltar el que succeeix i també escoltar les paraules, queixes, elogis i sentiments que altres pronuncien. I quantes vegades l’olfacte percep moltes situacions tant agradables com desagradables que causen rebuig. I el sentit del gust, de manera figurativa, ens apropa a tastar de manera complementària la realitat.
Tots els sentits aporten dades i és el cervell humà que fa tot un procés, que sintetitza, que l’elabora la memòria i l’ajuda a entendre el que percep. Cada persona reacciona de diferent manera davant d’una mateixa realitat. Hi ha qui respon amb una actitud receptiva, dòcil, generosa, solidària, compromesa… Hi ha qui respon de forma hipòcrita, manipuladora, amb rebuig… També hi ha una resposta indiferent.
Davant de la realitat present en tants diversos escenaris i de la pròpia realitat, entre altres, preguntem:
Com s’educa el cervell per entendre la realitat?
Com gestionem des dels sentits el que ens toca viure?
Ens sentim protagonistes de la realitat o només som espectadors?
Assumpta Sendra Mestre